1. |
||||
arroplegats
inadaptats
una munió d'ombres buscant llum en la foscor
expatriats
desterrats
d'un món infecte per pròpia voluntat
no hi ha temps passats
no hi ha temps millors
el futur ve negre
és ara i aquí
venen temps de grenya
ens planen voltors
som qui hem decidit
visca el punk i qui el va parir
desesperats
encabronats
intentant fugir del parany on som atrapats
desmanegats
d'altres tronats
no ha estat sempre fàcil gestionar la llibertat
no hi ha temps passats
no hi ha temps millors
el futur ve negre
és ara i aquí
venen temps de grenya
ens planen voltors
som qui hem decidit
visca el punk i qui el va parir
a dies herois
o desgraciats
quan bufa el vent en contra no et posis al mig
a dies units
o dividits
massa fronteres que ens podreixen des de dins
no hi ha temps passats
no hi ha temps millors
el futur ve negre
és ara i aquí
venen temps de grenya
ens planen voltors
som qui hem decidit
visca el punk i qui l'hem parit
visca el punk
qui l'ha parit
visca el punk
sóm qui decidim
visca el punk
qui l'ha parit
visca el punk
serem qui decidim
d'altres no hi són
i els enyorem
i és pel seu record que seguirem accelerant
--------------------------------------------------------
Potser va sent hora de deixar-nos d'hòsties i començar a sumar enlloc de complicar-nos la vida els uns a les altres. Si som qui decidim...si nosaltres ens marquem el camí... si estem aquí per alguna cosa més que fotre'ns tajats, poguejar i bramar merdes autocomplaents que no escolta ningú més que qui pateix les nostres neures i axiomes... més val que comencem a demostrar-ho. Del passat a aprendre'n i al futur a esperar-lo tant ben preparats com es pugui perquè no fa pinta que aquesta colla de criminals que ens tenen collats tinguin gaire intenció d'afluixar-nos les cadenes. Si busqueu companyia pel viatge aquí i ara ens trobarem. Up the punks que deien aquells holandesos sonats fa ja uns anyets.
|
||||
2. |
Condemnats a resistir
02:16
|
|||
molta gent, poques persones
dia que passa dia que es perd en la memòria
surto a guanyar, tinc la pilota
i un altre any abonat a la derrota
però me'n recordo d'aquella nit
que em bull ben dins del pit com si fos ahir
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir
(dins meu)
soroll de finestres trencades
batega el cor, fon la gebre de matinada
si no és pels meus que em donen corda
ja fa molt temps que hagués llençat la tovallola
però me'n recordo d'aquell matí
que ens va semblar tant clar que tot tenia sentit
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir
Mai no podrà morir
mentre seguim aquí
trobem-li algun sentit a haver arribat fins aquí
per tu, per mi
pel gust de resistir
això no acaba aquí
viu profund en mi
massa tard ja per cedir
això no acaba aquí
viu profund en mi
condemnats a resistir
-------------------------------------------------------------
Temps passat no és temps perdut. Rendir-se no és una opció. Ja és massa tard. No hi ha marxa enrere. Cansats? Molt...... Enfonsats? Ni de conya! Aquí seguim, decidits a seguir aixecant-nos l'un a l'altre quan defallim. Cuidem-nos. Només ens tenim a nosaltres.
|
||||
3. |
Deja de ladrar
02:49
|
|||
hay realidades que no puedes comprender
millones de almas más allá de tu balcón
hay vidas que no salen en televisión
y tu pequeño mundo se agrieta bajo tus pies
ya estás dentro del ataúd
nunca te oí hablar de responsabilidad
lo colectivo a ti siempre te la sudó
nos sobran enemigos, deja de ladrar
no entiendo por qué tienes miedo de morir
ya estás dentro del ataúd
estorbas
nos lastras
una y otra vez
ni comes ni dejas comer
señalas
reprimes
una y otra vez
aparta y deja de joder
hay realidades que no debes comprender
datos y cifras y muertos sobre el mantel
el miedo como agente catalizador
un mundo feliz que aplaude desde su balcón
ya estáis dentro del ataúd
estorbas
nos lastras
una y otra vez
ni comes ni dejas comer
señalas
reprimes
una y otra vez
muérete y deja de joder
----------------------------------------------------------
Balcones llenos de necios. Vigilando, señalando, culpando, reprimiendo. En sus palacios de obra vista, agazapados tras montañas de papel higiénico, nerviosos porque se retrasa el enésimo pedido de sabrá dios qué mierda estéril que les mantenga distraídos. Presas de su anodina vida. Incapaces de ver más allá de su nariz. Insensibles ante la gama de grises que de repente estalla ante su cara. Todo es blanco o negro. Nunca creyeron que la pobreza, la precariedad o la desigualdad fueran responsabilidad colectiva. Ahora tienen miedo, la estupidez les ciega y son peligrosos. El estado apunta, los medios disparan, su ignorancia remata.
Saldremos mejores decían...
|
||||
4. |
Txarnego!!!
01:46
|
|||
espanyols i catalans
patriotes i liberals
vés per on quina ironia
entre tots m'esguerren la vida
humiliant-me, despreciant-me
tractant-me com si fos deixalla
ells que entre uns i altres s'han follat els hospitals
que s'inflen a coca dins els cotxes oficials
que s'han venut l'ánima a les multinacionals
i han deixat ton iaio a un pas del menjador social
espanyols i catalans
patriotes i liberals
mentir és l'aire que respiren
crispen, xuclen, parasiten
uns amb sang entre els ullals
els altres el lliri a la mà
fot-li cortina de fum i a seguir rapinyant
la constitució, el procés, la unidad nacional
terra erma i pudor a fem allà on han trepitjat
i tots diuen que tenen el poble al seu costat
quin orgull és formar part
d'un pais d'ignorants i covards?
renego dels vostres draps
jo no tinc identitat
espanyols i catalans
volem rebentar l'estat
-------------------------------------------------
La seva pàtria és la butxaca plena. La seva bandera la retallada. La seva ideologia la confrontació i l'odi. La seva identitat el menyspreu i la repressió. I t'ho emboteixen fins que et surt per les orelles. I vés que mentrestant no vagin fent la seva i desgraciant a aquest poble que tant diuen estimar. O estàs amb ells o contra ells. Espanyol o català. No en el meu nom. Amb mi que no comptin. Si algun dia vaig tenir alguna cosa en comú amb ells en renego. Que visqui la terra i que mori el govern.
|
||||
5. |
Sistema sense sortida
01:54
|
|||
qui ha decidit qui para?
qui ha decidit perqué?
qui ha decidit qui importa?
qui dius que salva a qui?
cau gener hostil i gris
s’ensuma un altre any maleït
per fi unides les masses
han decidit obeïr
units
vençuts
sistema sense sortida
perquè si tots en parlen?
si el carrer en va tan ple…
calen tantes excuses?
no és ja prou evidente
que ens governa gentussa
buida de vida i pols
elits mesquines
demanen guillotina a crits
units
vençuts
sistema sense sortida
sistema merdós sense sortida
cegats pel neó ens apinyem al carreró
hem perdut peu i ara a l’abisme
primera fila, alta definició
sistema sense sortida
fins aquí hem arribat
sistema sense sortida
botxins dels nostres germans
sistema sense sortida
sempre contradirecció
sistema sense sortida
obrint pas a cops de cap…
si cal!
-----------------------------------
Mai no ho haguéssim dit. Ningú no vam gosar imaginar-ho. No ho créiem possible. El món tal i com l’imaginem aturat. Units. Unides. Per primer cop a la historia… i decidim obeïr. Perquè ara? Perqué així? Qui ho ha decidit? Fins quan acatarem? Fa pudor a fem tot plegat… Voleu dir que ens mereixem sortir d’aquesta?
|
||||
6. |
||||
llevas grabado a fuego tus días de gloria
victorias y derrotas forman parte de la historia
tu espejo se ríe, ya no brilla esa (a)
y tú has olvidado esa vieja canción
vamos a pisar esta puta sociedad
y así, sin más, ya está
todo tu mundo se desvaneció
pero no ha funcionado eso de la vida normal
tras mil bandazos, vuelves a la ciudad
viejo, triste y cansado, actitud de fracasado
todo vuelve a oler a mierda y necesitas gritar
vamos a pisar esta puta sociedad
y así, sin más, ya está
has vuelto al que fue tu lugar
y al volver de entre los muertos
tras tanto tiempo hibernando
se rompió algo en tu cabeza
¿dónde está el 84?
mejor guárdate el orgullo
ahórrate algunas lecciones
todo aquel tiempo pasado
tal vez nos sirva de algo
empatía
subversión
hazlo tú mismx
con decisión
no se pararon las agujas del reloj
tú te fuiste, hubo gente que se quedó
absorbe de los nuevos energía y decisión
y ayúdales con tu experiencia y humildad
vamos a pisar esta puta sociedad
aquí
ahora
codo con codo
punks hasta el final
-----------------------------------------------------
Mirar atrás a veces reconforta, muchas otras da sentido a quién somos, es obligatorio si no queremos repetir ciertos errores y conforma el imaginario colectivo de nuestra subcultura. Pero no puede ser una losa. Esto no es el Mondragón del 84 y tu chupa hace mucho que está al fondo del armario. Si te la vas a volver a poner recuerda que otras generaciones han mantenido la llama mientras tú no buscabas calor. Ni los viejos tiempos fueron tan buenos ni todo lo nuevo es una mierda. No agobies con tus dogmas.
|
||||
7. |
||||
tu creus en el més enllà
al teu coll un ganivet oxidat
matar per déu no hi veig perqué
gloriosa forma de morir
en nom de déu t’envien a morir
matar per déu no hi veig cap sentit
t´envien a morir
la última excusa está aquí
matar per ells, religió és por
por d’un déu que no existeix
que oblidis qui ets de veritat
en nom de déu t’envien a morir
matar per déu no hi veig cap sentit
t’envien a morir
en la foscor de la mort
no hi ha llum als teus ulls
a la tomba una creu
ja t’ha arribat l’hora
en nom de déu t’envien a morir
matar per déu no hi veig cap sentit
t'envien a morir
-----------------------------------
El juliol del 82 s’edita aquest temarral dels empollons de la classe del 82. I tant vigents són els discassos que continuen treient com la lletra, que hem intentat adaptar com bonament hem pogut. Guerres religioses, croades, jihads, predicadors armats fins a les dents… Matar i morir per déu. Tant anacrònic i estúpid com real encara avui día. Reseu per les vostres ànimes, infidels!!!
|
||||
8. |
No veuràs mai més el sol
03:09
|
|||
ara que et tinc al davant
és a fosques que hi veig clar
torna la ràbia obsessiva
callen pors, seny i raó
una imatge em persegueix
un pensament recorrent
voltes voltes i més voltes
no m'ho puc treure del cap
sense remordiments
vaig aprendre de tu
no veuràs mai més el sol
tu obeeixes cegament
seguirem el teu consell
no veuràs mai més el sol
ara mateix la justícia
la fam i la pau mundial
me la bufen
que rebenti
cada pam d'aquest món malalt
ara és tard per fer-me enrere
no hi ha res a parlar aquí
sucumbeixo contracor
a la doctrina del dolor
tan sols
un menys
que es mogui el marcador
no veuràs mai més el sol
feliç
cauré
després que em dispareu
no veuràs mai més el sol
tan sols
un menys
que es mogui el marcador
no veuràs mai més el sol
tan sols
el cap
del caporal a la paret
------------------------------------------
El cava és a la nevera. L'obrirem tard o d'hora. L'odi que ens has ensenyat se t'emportarà pel davant. És qüestió de temps. I quan arribi aquest dia joiós, tingues ben clar que al barri no et plorarà ningú.
|
||||
9. |
||||
coges una semilla
la tiras a un cajón
se acabará pudriendo
jamás verás su flor
escucha lo que pide
dale agua tierra y sol
que eche buenas raíces
que note tu calor
con los niños no se juega
y ahí les tenemos callados
en fila y asustados
grandes ojos en vilo
sus sueños secuestrados
con las niñas no se juega
estamos sacrificando el más preciado valor
nos estamos disparando una bala al corazón
pagan nuestros errores
y son la solución
y yo grito porqué ellos
jamás tuvieron voz
con los niños no se juega
con las niñas no se juega
estamos sacrificando el más preciado valor
nos estamos disparando una bala al corazón
Dejadnos crecer!!!
Dejadnos en paz!!!
---------------------------------------
No todos los niños nacen con las mismas oportunidades. Algunas criaturas nacen sin voz. La pobreza carencial y afectiva marca sin discusión su crecimiento y formación. Herederos de los problemas de sus familias, a menudo criminalizadas y perseguidas, acaban con frecuencia en instituciones de protección. Con la entrada en escena de la profesionalización de los servicios sociales y la entrada al mercado de valores de la infancia explotada las niñas han pasado a ser "plazas" y los niños son ahora "menores". De estar en peligro han pasado a ser peligrosos, de ser observadas a vigiladas y de ser criadas a institucionalizadas. Los reformatorios son ahora centros educativos y la educación ha pasado a ser adoctrinamiento. Los cachorros de nadie han pasado a ser cifras y dividendos. Hay que darle la vuelta. Recuperar la calle. Recuperar el tejido social. Devolver a la infancia sus sueños. Escucharles, respetarles y ponerles de nuevo en el centro del sistema educativo. A buen seguro devolverán el esfuerzo construyendo un mundo mejor. Pues lo llevan dentro. Nadie mejor que Enrique Martínez-Reguera para explicarlo con lucidez, firmeza y cariño infinito. Si tienes chavalada cerca deberías escucharle atentamente. Sirvan estos cuatro acordes y gritos para reivindicar su tarea e influencia en nosotros así como de amplificador de toda esa chavalería a la que jamás se escuchó. Dejadles crecer!!!
|
||||
10. |
Parets de formigó
02:17
|
|||
altre cop de matinada
altre cop un crim d'estat
cau la notícia bastarda
tothom amb el cor glaçat
però allà dins les nits són llargues
i tu deus estar espantat
cal plantar cara a les rates
ja ens estem organitzant
portes
reixes
parets de formigó
jutges
bòfia
no et faran entrar en raó
un paper, un full en blanc
fer-te sentir que no ets sol
no em sortiran les paraules
només et vull abraçar
i a la nit de matinada
les parets ens sentiran
fem sentir la veu dels presos
les volem al carrer ja!
portes
reixes
parets de formigó
jutges
bòfia
no et faran entrar en raó
i a la nit de matinada
les parets ens sentiran
fem sentir la veu dels presos
les volem en llibertatt!
portes
reixes
parets de formigó
jutges
bòfia
no et faran entrar en raó
-----------------------------------------
La reinserció és una fal·làcia. La reeducació un eufemisme. La justícia una farsa. L'aïllament social, el maltracte institucional i la invisibilització són les seves armes.
No les deixem soles.
Presxs al carrer!!!!
"...en el fondo se han convertido (las cárceles) pura y simplemente en lugares de castigo en el que la reinserción queda en un muy último plano frente a otras funciones como puede ser el castigo o la seguridad en el recinto penitenciario..."
Libertad Francés.
COPEL, la lucha por la amnistía de los presos sociales
https://www.youtube.com/watch?reload=9&v=KwqDZ-oLSO0&feature=youtu.be
|
||||
11. |
Maquinària criminal
02:52
|
|||
des que vas néixer acostumat a fracassar
ósties de totes bandes des d'abans de caminar
molt carrer, poqueta escola
portes tancades, el passat juga a la contra
diuen que ets lliure
endavant
torna-ho a intentar
serveis socials
maquinària criminal
ho has intentat, no has arribat
com portes això de sentir-te trepitjat?
et sents rabiós? acorralat?
fes passa enrera i la mirada avall
diuen que ets lliure
endavant
torna-ho a intentar
serveis socials
maquinària criminal
mentre tu esperes abaix
neguitós, desesperat
un eixam de vividors
se't passen de mans en mans
comissions, reunions, informes
despatxos i subvencions
no sigui cas que s'acabi
la pobresa dels ous d'or
tu abaixa el cap, no cridis gaire
oblida qui hi ha reflexat al mirall
gràcies, si us plau ila boca tancada
i ara fuig d'aquí que l'engranatge no para
serveis socials
maquinària criminal
-----------------------------------------------
Com pretenen acabar amb la pobresa si n'han fet el seu sustent? Com revertir la desigualtat quan és el motor de la seva indústria? No cal esperar gran cosa d'un sistema de benestar social gestionat i fet a mida de grans consorcis i fundacions "sinónimo de lucro". La mentalitat empresarial és incompatible amb la gestió de l'exclusió social. El sistema la genera i la maquinària es posa en marxa. Tecnòcrates i buròcrates mantenen l'engranatge ben engreixat. Mentrestant els tickets de les dietes van passant de despatx en despatx, els contractes i subvencions van d'un costat de la plaça Sant Jaume a l'altra, els favors polítics es cobren, la precarietat i l'explotació laboral són el modus operandi al sector social i en dos dies tu seràs al carrer fent cua i passant fred esperant que et donguin el teu bocí de pastanaga i pal.
|
||||
12. |
Aleaciones eternas
02:58
|
|||
y es cuando menos te lo esperas
justo en el peor momento
que un segundo se hace eterno
y la utopía surge efecto
no me busques en cuartel sirviendo al coronel
búscame cerca de ti cuando el fuego queme tu piel
no me busques en cuartel sirviendo al coronel
búscame donde todo arda pues allí te conocí
y no hay ciencia que lo explique
ni dios capaz de crearlo
sinergia en estado puro
un acto revolucionario
no me busques en cuartel sirviendo al coronel
búscame cerca de ti cuando el fuego queme tu piel
no me busques en cuartel sirviendo al coronel
búscame donde todo arda pues allí te conocí
es quien da cuando no espera
el que aviva los infiernos
donde se forjan a fuego
aleaciones eternas
---------------------------------------------------------
Hay cosas difíciles de explicar, instantes que duran para siempre y personas por las que merece la pena vivir.
|
||||
13. |
Dependrà de mi
02:27
|
|||
vés fent, segueix mentint
no res treuràs de mi
se't veu venir de lluny
fa temps tinc clar
treballes per l'enemic
em persegueixes pel carrer
al meu voltant per tot arreu
però em trobaràs ben preparat
quan tornis a sortir a caçar
vius de xuclar als altres la sang
sé que no vens de cara mai
no m'enlluerna el decorat
ni el guió que em tens preparat
perqué tinc un cervell a punt per disparar
la dignitat m'immunitza del teu verí
no hi puc fer res no deixaràs mai de mentir
però que m'enganyis només dependrà de mi
sé que comprar-me aquell cotxàs
no em farà guapo i especial
i sé que si vaig follar anit
no va ser pel desodorant
vaig esmorzar els cereals que em vas recomanar
i vaig acabar el dia igual de desgraciat
ni rastre de cançons pop ni colors llampants
aquells dies que el cony em regalima sang
perqué tinc un cervell a punt per disparar
la dignitat m'immunitza del teu verí
no hi puc fer res no deixaràs mai de mentir
però que m'enganyis només dependrà de mi
també sé que qui et paga el sou
ja ho té tot ben planificat
estudis i psicologia de mercat
ciència al servei de la mentida i de l'engany
perqué tinc un cervell a punt per disparar
la dignitat m'immunitza del teu verí
no hi puc fer res no deixaràs mai de mentir
però que m'enganyis només dependrà de mi
---------------------------------------
Les croquetes congelades no les fa una iaia una a una, et vénen de gust uns xiclets quan passes per caixa i a quatre carrers d'un mcmerda ja olores la carn de rata... Curiós oi? Els supermercats no tenen finestres ni rellotges, als anuncis de colònia només hi surten pibons despampanants i catxes hiperanabolitzats, mentre un estèril jovent feliç i alegre entre refrescos i snacks celebra que els hi foten un mal els ovaris de cal déu... Casualitat? I una merda! Són poderosos, tenen una indústria descomunal al darrere i els grans mercats en depenen per netejar la seva cara i omplir les butxaques. Ells no tenen intenció de canviar el seu pla. Però tu el pots fer trontollar. Estima't a tu mateix. Crea't una opinió. Informa't. Observa. Aprén. Pensa. I no et deixis enganyar. Ens sortirà més barat a totes plegades.
|
||||
14. |
4º Grado
02:32
|
|||
te has soñado águila planeando a vuelo alzado
río moldeando el granito a tu paso
has visto a través de los ojos del tiburón
soñar está prohibido en el cuarto grado
el despertador te devuelve a nuestro lado
abres los ojos, despiertas amortajado
desasosiego y el día aún no ha comenzado
aún no son las ocho y ya pastas con el ganado
eres el mono que no sube la escalera
un perro de vieja babeando bajo la mesa
un pez payaso aburrido en su pecera
tu instinto ya solo te lleva a la nevera
un animal salvaje domesticado
pesado, marcado, criado para el trabajo
un depredador dando vueltas enjaulado
el instinto está prohibido en el cuarto grado
un día tras otro sueñas con poder huir
das vueltas en círculo sin saber donde ir
ni siquiera sabes cómo has llegado hasta aquí
todo son caminos sin salida para ti
a solas y a oscuras en tu habitación
no se ven las estrellas desde tu colchón
te juegas la vida, debes decidirte ya
¿cuánto más podrás seguir viviendo así?
eres el mono que no sube la escalera
un perro de vieja babeando bajo la mesa
un pez payaso aburrido en su pecera
tu instinto ya solo te lleva a la nevera
un animal salvaje domesticado
pesado, marcado, criado para el trabajo
un depredador dando vueltas enjaulado
el instinto está prohibido en el cuarto grado
echa a volar
salta esa verja
cuando el cazador vuelva a echarte a sus perros
aúlla más fuerte
busca a tu gente
o muerdes al pastor o acabas en el matadero
rompe el espejo
pasa al otro lado
vivir es morir en el cuarto grado
abre los ojos
estás vigilado
vivir es temer en el cuarto grado
-----------------------------------------------------------
¿Esto es lo que es la vida? ¿Pastar con el ganado? ¿Comer del pienso que nos echan? ¿Aguantarnos la meada hasta que nos sacan a pasear? ¿Encarar dóciles y mansos el camino del matadero? ¿Vivimos cómo queremos? ¿Vivimos?
|
Streaming and Download help
If you like NAFRA, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp