1. |
Som i serem
02:32
|
|||
som i serem
els que no tenen bandera
déu ni amo, les que ja no es fan enrere
parets que parlen
vidres que es trenquen
un riu de foc espera el moment sota terra
temps al temps
pols al vent
som i serem
som i serem
les que mai no vàrem creure
els indomables, les que han perdut la paciència
pluja de pedres
onades negres
l’últim al·lé dels que sempre perden les guerres
temps al temps
pols al vent
som i serem
som molts ben vius
focs que fonen el gris
serem llavor
mai més un món tan trist
--------------------------------------
Fins a on arriba la memòria, allà on s’aturen els mites i les llegendes i comença la història, es pot sentir el seu ressó. Aquí i allà. Si busquem bé trobem, més o menys amagada, la petjada de la diferència, la dissidència i la disrupció. Homes i dones que mai no van transigir. Que van decidir plantar cara, sobreviure a la contra i no cedir al xantatge del pensament únic. Que van qüestionar els sistemes que els va tocar empassar-se i van lluitar per contradir-los i intentar recuperar la dignitat i la llibertat que els van arrabassar. Que van creure que és possible una altra manera d’entendre la vida, el món i el govern. Personal i col·lectiva. Que es van atrevir a sortir de la cova, a prendre partit i alçar la veu, vencent la por i assumint les conseqüències. Recordats, respectats i reconeguts en alguns casos. Anònimes, desconegudes i silenciades en la gran majoria d’ells. No va ser en va. Nosaltres, ara i aquí, som uns de tants que recollim el seu llegat. Agraïts per la seva determinació i emmirallats en la seva valentia, intentarem mantenir la seva herència viva per les següents generacions. De qui ells i elles van ser, nosaltres som i serem.
|
||||
2. |
A mort
02:24
|
|||
si aquesta vida és anar rosegant dies
nadar entre merda
empassar porqueria
cagar rutina
ser majoria
no penso demanar cap permís per viure-la
a mort
fins que això sigui vida
si cada nit se’t tornen a obrir les ferides
s’enfonsa el terra cada cop que trepitjes
ja no respires
mai no imagines
aixeca el cap i buscarem junts la sortida
a mort
fins que valgui la pena
observa al teu voltant
som a cada racó
tu i jo serem legió
a mort!
benvingut a l’infern
mai no et deixarem sol
l’exèrcit dels perdedors
a mort!
-----------------------------------------------
Amb totes les ganes del món. Amb tantes forces com quedin. Amb il·lusió, empenta, dedicació, convicció i coneixement. Si hi creiem, endavant i a tot gas. Si algú ens vol quiets i calladets, dócils i anul·lades, submisses i dominades mentre assaborim somrients i agraïdes les palades de merda amb què ens follen la cara cada maleït dia... hauran de parar-nos. Perqué no pensem frenar. I algún dia serem legió. Queden llocs lliures.T’apuntes?
|
||||
3. |
Código fuente: control
02:37
|
|||
un sutil zumbido intangible
distorsiona la realidad
cadenas de ceros y unos
toman por ti la decisión
control
a tan solo un botón
control
dulce sumisión
la mano que mece la nube
el nuevo nanoorden mundial
marca el ritmo de tus latidos
te dice cuál es tu lugar
control
a tan solo un botón
control
dulce sumisión
ven con tu pastor
salve al nuevo dios
fe ciega en el algoritmo redentor
credo digital
ritual virtual
plasma y coltán
te muestran la verdad
control
a tan solo un botón
control
dulce sumisión
---------------------------------------------------
Nunca el sistema estuvo tan operativo. Cada actualización más eficaz que la anterior. El programa se supera en prestaciones y potencia. Siempre al servicio de la vieja matriz. El código fuente se alimenta del infinitesimal zumbido que nos atraviesa. En todo momento. En todo lugar. Imperceptibles al ojo humano, sus órdenes rigen el nuevo orden. Cadenas invisibles que interfieren transversalmente contaminando aire y carne. Distorsionando tu vida. Azúcar que esconde el veneno que tragas. Saben quién eres, saben qué haces, saben qué quieres, saben qué sientes... Y lo saben porque eres lo que ellos hicieron de ti. Dijeron que eras libre de andar, te dieron unos zapatos y trazaron los caminos. Y tú te lanzaste a un inmenso vacío. Usa el botón. Sal del cercado. Coge un desvío. Hackea tu destino. Encuentra tu onda en tu propia frecuencia. Opón resistencia a su estúpida existencia.
|
||||
4. |
4ª guerra mundial
02:29
|
|||
el viejo sabio nos lo advirtió
salió de sus entrañas, él lo vió nacer
sabía de su alcance, temió su poder
avaricioso y necio el mundo no creyó
piedras
palos
lanzas
4a guerra mundial
la vieja amenaza que nunca murió
eterna profecía de la destrucción
de la humanidad el último error
volver a las cavernas: destino final
piedras
palos
lanzas
4a guerra mundial
nuevas sombras, viejos monstruos, nuevas armas
los mismos muertos
entre ruinas, el silencio, tras las bombas,
fundido en negro
piedras
palos
lanzas
4a guerra mundial
------------------------------------------------------
«No sé cómo será la tercera guerra mundial, lo que sé es que la cuarta será con piedras y palos.»
Albert Einstein
|
||||
5. |
Hereus i pubilles
01:10
|
|||
rosa i blau
pilotes i nines
grans i forts
delicades i fines
serves i esclaus embotits en vides de mentida
motllos trencats
surant a la deriva
hereus i pubilles
en espiral violenta
condemnats a una vida
de passions reprimides
gel a pressió
dins d’aigua bullida
ordre social
liquant sexes i vides
hereus i pubilles
en espiral violenta
condemnats a una vida
de passions reprimides
trenca la norma
trenca el lligam
trenca la norma
del què diran
trenca la norma
deixa’t volar
trenca la norma
sigues qui ets
------------------------------------
De l’instint de sobreviure i relacionar-nos afectivament entre persones n’hem fet una presó. Un dogma. Un únic camí. I les vides i els sexes queden traumades i exclosos si no encaixen dins dells motllos preestablerts. Identitats sexuals, dissidències afectives, alternatives al contracte conjugal, motivacions relacionals fora del comú, fílies o simplement rols i sensibilitats diferents han estat històricament considerades antinaturals, malaltisses o perilloses, i han quedat rellegades a les penombres, quan no a l’assot i la foguera. Perqué qüestionen de manera frontal els fonaments del sistema. Contradiuen la norma. I els privilegis que arrelen en ella trontollen. La moral, el prejudici, la incomprensió, el rebuig , la violència, l’exclusió i altres formes de control social empenyen vides i cors a la frustració, la insatisfacció i l’abismal tristesa que irremediablement acompanya l’esperit de qui ni tan sols ha estat permés d’experimentar qui és ni com estimar. Com viure. I el que no es rega amb amor s’acaba podrint d’odi, i s’escampa de generació en generació, condemnant-nos als mateixos errors i a la mateixa misèria un i altre cop. Però molts motllos s’estàn esquinçant, de tanta com és la força i la ràbia dels cors que hi bateguen adins. I tard o d’hora, irremediablement, sortiran a escampar les ganes de viure, estimar i dinamitar tot dogma i estructura sagrada. Sense demanar permís. Ben lluny de la norma. I per tots els mitjans necessaris, agafaran allò que és seu. L’orgull, la vida, el sexe, l’amor i l’odi a qui se’l negui.
|
||||
6. |
||||
enganyat agredit traït i decebut
no escoltis no miris no parlis
de camins ajardinats a foscos carrerons
no escoltis no miris no parlis
----------------------------------------------------
Cru, fosc, dens, estrident, repetitiu, monòton, implacable, fora de control, a moments pura poesia i sempre a una marxa més del que tira el motor. Així és el món. Així és la vida. Així és discharge.
|
||||
7. |
Denso y oscuro
02:33
|
|||
denso y oscuro
amanece el futuro
sucio y espeso
un rastro inmundo
el lastre del progreso
crudo y nocivo
pasa el rayo entre la bruma
fluye el vertido
al filo del abismo
colapsando las arterias
denso y oscuro
el colapso del futuro
denso y oscuro
donde termina el camino
absurda evolución
directa a la extinción
vanidad y ambición
matan la reacción
denso y oscuro
amanece el futuro
sucio y espeso
un rastro inmundo
el lastre del progreso
denso y oscuro
el colapso del futuro
denso y oscuro
donde termina el camino
--------------------------------------------
Lo único más grande que nuestra soberbia y necedad es nuestra estupidez. Aun sabiendo que el rastro que dejamos nos empuja inexorablemente a un final denso y oscuro seguimos dejando ese espeso lastre del que se alimenta el progreso, acelerando y agravando la decadencia de esta plaga a la que llamamos humanidad. Y nos lamentamos y lloramos y no hacemos nada y comemos plástico y cagamos azufre y nos corroe la culpa por cargarnos el planeta. Y hasta el último momento de nuestra agonía nuestra soberbia nos cegará, pues no habrá ojo humano que vea que eso no va a pasar. No quedará nadie para verlo, pero Ella nos sobrevivirá. Sin duda. Tardará en recuperarse de las heridas y a ciencia cierta la dejaremos más triste, cansada y sucia de lo que la encontramos. Y cuanto antes mejor, porque al fin descansará. Así que no nos engañemos, no somos más que un insignificante prurito molesto que desaparecerá con nosotras. Nuestro destino es ser aplastados como el parásito que somos.
|
||||
8. |
Morirem
02:14
|
|||
no ens hauriem de morir mai
però tard o d’hora tothom al forat
així les coses, quin sentit té
esperar a viure fins al darrer moment
morirem
tothom morirem
morirem
morirem
tu i jo morirem
morirem
nosaltres, vosaltres, fins i tot ells
morirem
i no valdrà la pena tanta suor
ni els malsons ni les presses ni tants marrons
si l’apatia i la rendició
maten de pena cada record
morirem
tothom morirem
morirem
morirem
tu i jo morirem
morirem
joves i vells, des del dia en què naixem
morirem
MORS UN DIA, VIUS CADA DIA
morirem
i si morirem
morirem
cada segon com si fos el darrer
viurem
------------------------------------------------------
»...no ens hauríem de morir mai...»
el iaio Toni
A què ve tanta por a viure? Què és que no ho teniem clar fa temps això? Que ni vida eterna ni reencarnació ni òsties en vinagre? Que qualsevol dia cap al forat i ja ens hem vist prou? Homes i dones, joves i vells, rics i pobres, bona gent i malparida... Tothom. Amb una mica de sort més tard que d’hora. I què fem com gilipolles deixant passar els minuts com si anéssim sobrats? Tants plans i tantes cabòries per acabar penedint-nos de no haver rigut, estimat i perdonat prou... Han de riure els animals veint-nos fer l’imbécil per la vida...
|
||||
9. |
||||
profundos hoyos que jamás vieron la luz
miserias escondidas tras la luna gris
un brillo cegador que nubla la visión
la cara oculta detrás de toda ilusión
mi verdad
tu verdad
la verdad
¿qué es la realidad?
hay ojos que no temen a la oscuridad
gargantas que jamás dejarán de gritar
silencios que nunca nadie comprenderá
puertas que no nos atrevemos a cruzar
mi verdad
tu verdad
la verdad
¿qué es la realidad?
no me hables de pasión
no entiendes mi dolor
¿qué es esta sensación?
soy yo
¿porqué tanto control
de afuera al interior?
¿Qué es real? ¿Normal?
Soy yo
----------------------------------------
¿Qué es real? ¿Qué es normal? ¿Qué es natural? ¿Quién traza la línea? ¿Quién se ha adjudicado el poder de definir quién y qué somos cada una de nosotros? ¿Cómo osan interpretar, delimitar, juzgar y clasificar nuestras sensaciones? Detrás de cada mirada, cada gesto, cada acto, cada sentimiento... hay un porqué. Con sus luces y sus sombras. Un pasado, un presente... y un futuro. Que la dictadura de la normalidad, el culto a lo ortodoxo, el miedo a la diferencia y la cosificación, estandarización y monetización de nuestras mentes, cuerpos y vidas nos empujan a vivir al margen, en las sombras, con el pecho inundado en vergüenza y los ojos cegados por la oscuridad. Escondidos de la mirada censora y el dedo acusador. Lejos del calor y la luz. En la cara oculta de la luna.
|
||||
10. |
Un día de furia
01:42
|
|||
a un solo paso
de enloquecer
todo es confuso y difícil de comprender
notas que crece
dentro de ti
una pulsión imposible de contener
un día de furia
no hay vuelta atrás
un día de furia
te sientes fuerte y te has cansado de llorar
ahí fuera todo es
terreno hostil
una travesía del desierto sin fin
pero hoy las cosas
van a cambiar
harta y cansada de mendigar dignidad
un día de furia
no hay vuelta atrás
un día de furia
te sientes fuerte y te has cansado de llorar
defiende tu vida destruye el presente
defiende tu vida ataca de frente
defiende tu vida destruye el presente
defiende tu vida ataca de frente
----------------------------------------------------
Hoy es el día. Hasta aquí. Se acabó. No respondo. Vuestros abusos, vuestro desprecio y vuestra maldad me acorralan. Y me me he cansado de llorar y aceptarlo en silencio, siempre al límite del punto de ebullición, echando hiel y bilis para adentro en lugar de a la asquerosa cara de quienes me la haceis tragar. Sois vosotros o yo. El monopolio llegó a su fin. La violencia ya no es una opción. Hoy te la juegas si lo intentas. Ándate con ojo. Mide tus actos y tus palabras porque puede que hoy me hagas feliz. No me puedo controlar. No me quiero controlar. No me voy a controlar. Hoy es el día.
|
||||
11. |
Viatge profund
01:53
|
|||
on se’n va
tot allò
que no puc
recordar
què se’n fa d’aquells trossets
que han anat desapareixent?
en viatge profund
a l’oblit i la traïció
tornarà
tot allò
que m’està
abandonant?
en viatge profund
a l’oblit i la traïció
no sé on sóc
no recordo el camí
tinc buits adins
se’m descusen els fils
no et vull mentir
no sé si estic aquí
no és fred, no és por
es més que tot això
cada cop
més foscor
fins anar
quedant sol
envoltat d’aquell no res
tal com tot va començar
en viatge profund
a l’oblit i la traïció
--------------------------------------------
Cruel patiment aquest, que fa desaparéixer no tan sols allò que som, sinó tot el què vam ser, fer i sentir. Tota certesa, tot record, tota identitat, tot sentit. Ataca al més profund del nostre ésser, allà on tan sols nosaltres sabem el que hi guardem. Que converteix en ombrívol pols, envoltat de pors, tot lligam amb la vida tal com la coneixem. Viviu. Ara. Aquí. Que els records no serveixen de res quan arriba la foscor.
|
||||
12. |
Cop a cop
01:50
|
|||
vem decidir que els seus destins
no marcarien els nostres camins
desobeïr tot i tothom
enlluernats pels nostres propis horitzons
contra el món
cop a cop
sense por
de cap a l’impacte frontal
i aquí seguim més morts que vius
llepant-nos les ferides a empentes i crits
tant convençuts ahir com avui
d’avançar ben de cara contra l’enemic
contra el món
cop a cop
sense por
de cap a l’impacte frontal
vem decidir i aquí seguim
punk i anarquia
soroll i crits
vem decidir, aquí seguim
hardcore de base
soroll i crits
vem decidir i aquí seguim
sempre a la contra
--------------------------------------------
Això no és un joc. És la vida. No queden crèdits i només ens en queda una. La que ens fan viure. Entre les parets del laberint. Entre factures, lleis, estretors i penes. Normes, costums, tradicions i dogmes... Heretades, perpètues, anacròniques, cruels... o de nova creació, disseny innovador i moderna aplicació. Siguis qui siguis, on siguis, pensis el que pensis i facis el que facis. Si no encaixes prepara’t perqué no et serà fàcil esquivar l’impacte. I vas directa cap a un mur. Ser diferent molts cops no s’escull, però anar contracorrent sempre es decideix. Aixecar el cap acostuma a sortir car, però el plaer de mantenir-se en peu no té preu. Nosaltres vem decidir. I aquí seguim.
|
||||
13. |
||||
se rompieron los cielos
helando la esperanza
descargó la tormenta un torrente de sangre
empapando el silencio de aroma a miedo y muerte
bajo el manto de sombras
entre hambres y temblores
infiel a la derrota hay quien decidió que el miedo
no era más fuerte que el ideal que le guiaba
ni cautivos
ni desarmados
tejieron redes
formaron bandas
ni cautivas
ni desarmadas
enemigas
del estado
en terca resistencia
siempre la acción directa
empuñando las armas en ciudades y montañas
defendiendo la vida hasta dar con la muerte
no quisieron vivir
los días de rendición
hasta el último aliento ardieron los corazones
mujeres y hombres libres que marcaron el camino
ni cautivos
ni desarmados
tejieron redes
formaron bandas
ni cautivas
ni desarmadas
enemigas
del estado
|
Streaming and Download help
If you like NAFRA, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp