We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

A mort

by NAFRA

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Som i serem 02:32
som i serem els que no tenen bandera déu ni amo, les que ja no es fan enrere parets que parlen vidres que es trenquen un riu de foc espera el moment sota terra temps al temps pols al vent som i serem som i serem les que mai no vàrem creure els indomables, les que han perdut la paciència pluja de pedres onades negres l’últim al·lé dels que sempre perden les guerres temps al temps pols al vent som i serem som molts ben vius focs que fonen el gris serem llavor mai més un món tan trist -------------------------------------- Fins a on arriba la memòria, allà on s’aturen els mites i les llegendes i comença la història, es pot sentir el seu ressó. Aquí i allà. Si busquem bé trobem, més o menys amagada, la petjada de la diferència, la dissidència i la disrupció. Homes i dones que mai no van transigir. Que van decidir plantar cara, sobreviure a la contra i no cedir al xantatge del pensament únic. Que van qüestionar els sistemes que els va tocar empassar-se i van lluitar per contradir-los i intentar recuperar la dignitat i la llibertat que els van arrabassar. Que van creure que és possible una altra manera d’entendre la vida, el món i el govern. Personal i col·lectiva. Que es van atrevir a sortir de la cova, a prendre partit i alçar la veu, vencent la por i assumint les conseqüències. Recordats, respectats i reconeguts en alguns casos. Anònimes, desconegudes i silenciades en la gran majoria d’ells. No va ser en va. Nosaltres, ara i aquí, som uns de tants que recollim el seu llegat. Agraïts per la seva determinació i emmirallats en la seva valentia, intentarem mantenir la seva herència viva per les següents generacions. De qui ells i elles van ser, nosaltres som i serem.
2.
A mort 02:24
si aquesta vida és anar rosegant dies nadar entre merda empassar porqueria cagar rutina ser majoria no penso demanar cap permís per viure-la a mort fins que això sigui vida si cada nit se’t tornen a obrir les ferides s’enfonsa el terra cada cop que trepitjes ja no respires mai no imagines aixeca el cap i buscarem junts la sortida a mort fins que valgui la pena observa al teu voltant som a cada racó tu i jo serem legió a mort! benvingut a l’infern mai no et deixarem sol l’exèrcit dels perdedors a mort! ----------------------------------------------- Amb totes les ganes del món. Amb tantes forces com quedin. Amb il·lusió, empenta, dedicació, convicció i coneixement. Si hi creiem, endavant i a tot gas. Si algú ens vol quiets i calladets, dócils i anul·lades, submisses i dominades mentre assaborim somrients i agraïdes les palades de merda amb què ens follen la cara cada maleït dia... hauran de parar-nos. Perqué no pensem frenar. I algún dia serem legió. Queden llocs lliures.T’apuntes?
3.
un sutil zumbido intangible distorsiona la realidad cadenas de ceros y unos toman por ti la decisión control a tan solo un botón control dulce sumisión la mano que mece la nube el nuevo nanoorden mundial marca el ritmo de tus latidos te dice cuál es tu lugar control a tan solo un botón control dulce sumisión ven con tu pastor salve al nuevo dios fe ciega en el algoritmo redentor credo digital ritual virtual plasma y coltán te muestran la verdad control a tan solo un botón control dulce sumisión --------------------------------------------------- Nunca el sistema estuvo tan operativo. Cada actualización más eficaz que la anterior. El programa se supera en prestaciones y potencia. Siempre al servicio de la vieja matriz. El código fuente se alimenta del infinitesimal zumbido que nos atraviesa. En todo momento. En todo lugar. Imperceptibles al ojo humano, sus órdenes rigen el nuevo orden. Cadenas invisibles que interfieren transversalmente contaminando aire y carne. Distorsionando tu vida. Azúcar que esconde el veneno que tragas. Saben quién eres, saben qué haces, saben qué quieres, saben qué sientes... Y lo saben porque eres lo que ellos hicieron de ti. Dijeron que eras libre de andar, te dieron unos zapatos y trazaron los caminos. Y tú te lanzaste a un inmenso vacío. Usa el botón. Sal del cercado. Coge un desvío. Hackea tu destino. Encuentra tu onda en tu propia frecuencia. Opón resistencia a su estúpida existencia.
4.
el viejo sabio nos lo advirtió salió de sus entrañas, él lo vió nacer sabía de su alcance, temió su poder avaricioso y necio el mundo no creyó piedras palos lanzas 4a guerra mundial la vieja amenaza que nunca murió eterna profecía de la destrucción de la humanidad el último error volver a las cavernas: destino final piedras palos lanzas 4a guerra mundial nuevas sombras, viejos monstruos, nuevas armas los mismos muertos entre ruinas, el silencio, tras las bombas, fundido en negro piedras palos lanzas 4a guerra mundial ------------------------------------------------------ «No sé cómo será la tercera guerra mundial, lo que sé es que la cuarta será con piedras y palos.» Albert Einstein
5.
rosa i blau pilotes i nines grans i forts delicades i fines serves i esclaus embotits en vides de mentida motllos trencats surant a la deriva hereus i pubilles en espiral violenta condemnats a una vida de passions reprimides gel a pressió dins d’aigua bullida ordre social liquant sexes i vides hereus i pubilles en espiral violenta condemnats a una vida de passions reprimides trenca la norma trenca el lligam trenca la norma del què diran trenca la norma deixa’t volar trenca la norma sigues qui ets ------------------------------------ De l’instint de sobreviure i relacionar-nos afectivament entre persones n’hem fet una presó. Un dogma. Un únic camí. I les vides i els sexes queden traumades i exclosos si no encaixen dins dells motllos preestablerts. Identitats sexuals, dissidències afectives, alternatives al contracte conjugal, motivacions relacionals fora del comú, fílies o simplement rols i sensibilitats diferents han estat històricament considerades antinaturals, malaltisses o perilloses, i han quedat rellegades a les penombres, quan no a l’assot i la foguera. Perqué qüestionen de manera frontal els fonaments del sistema. Contradiuen la norma. I els privilegis que arrelen en ella trontollen. La moral, el prejudici, la incomprensió, el rebuig , la violència, l’exclusió i altres formes de control social empenyen vides i cors a la frustració, la insatisfacció i l’abismal tristesa que irremediablement acompanya l’esperit de qui ni tan sols ha estat permés d’experimentar qui és ni com estimar. Com viure. I el que no es rega amb amor s’acaba podrint d’odi, i s’escampa de generació en generació, condemnant-nos als mateixos errors i a la mateixa misèria un i altre cop. Però molts motllos s’estàn esquinçant, de tanta com és la força i la ràbia dels cors que hi bateguen adins. I tard o d’hora, irremediablement, sortiran a escampar les ganes de viure, estimar i dinamitar tot dogma i estructura sagrada. Sense demanar permís. Ben lluny de la norma. I per tots els mitjans necessaris, agafaran allò que és seu. L’orgull, la vida, el sexe, l’amor i l’odi a qui se’l negui.
6.
enganyat agredit traït i decebut no escoltis no miris no parlis de camins ajardinats a foscos carrerons no escoltis no miris no parlis ---------------------------------------------------- Cru, fosc, dens, estrident, repetitiu, monòton, implacable, fora de control, a moments pura poesia i sempre a una marxa més del que tira el motor. Així és el món. Així és la vida. Així és discharge.
7.
denso y oscuro amanece el futuro sucio y espeso un rastro inmundo el lastre del progreso crudo y nocivo pasa el rayo entre la bruma fluye el vertido al filo del abismo colapsando las arterias denso y oscuro el colapso del futuro denso y oscuro donde termina el camino absurda evolución directa a la extinción vanidad y ambición matan la reacción denso y oscuro amanece el futuro sucio y espeso un rastro inmundo el lastre del progreso denso y oscuro el colapso del futuro denso y oscuro donde termina el camino -------------------------------------------- Lo único más grande que nuestra soberbia y necedad es nuestra estupidez. Aun sabiendo que el rastro que dejamos nos empuja inexorablemente a un final denso y oscuro seguimos dejando ese espeso lastre del que se alimenta el progreso, acelerando y agravando la decadencia de esta plaga a la que llamamos humanidad. Y nos lamentamos y lloramos y no hacemos nada y comemos plástico y cagamos azufre y nos corroe la culpa por cargarnos el planeta. Y hasta el último momento de nuestra agonía nuestra soberbia nos cegará, pues no habrá ojo humano que vea que eso no va a pasar. No quedará nadie para verlo, pero Ella nos sobrevivirá. Sin duda. Tardará en recuperarse de las heridas y a ciencia cierta la dejaremos más triste, cansada y sucia de lo que la encontramos. Y cuanto antes mejor, porque al fin descansará. Así que no nos engañemos, no somos más que un insignificante prurito molesto que desaparecerá con nosotras. Nuestro destino es ser aplastados como el parásito que somos.
8.
Morirem 02:14
no ens hauriem de morir mai però tard o d’hora tothom al forat així les coses, quin sentit té esperar a viure fins al darrer moment morirem tothom morirem morirem morirem tu i jo morirem morirem nosaltres, vosaltres, fins i tot ells morirem i no valdrà la pena tanta suor ni els malsons ni les presses ni tants marrons si l’apatia i la rendició maten de pena cada record morirem tothom morirem morirem morirem tu i jo morirem morirem joves i vells, des del dia en què naixem morirem MORS UN DIA, VIUS CADA DIA morirem i si morirem morirem cada segon com si fos el darrer viurem ------------------------------------------------------ »...no ens hauríem de morir mai...» el iaio Toni A què ve tanta por a viure? Què és que no ho teniem clar fa temps això? Que ni vida eterna ni reencarnació ni òsties en vinagre? Que qualsevol dia cap al forat i ja ens hem vist prou? Homes i dones, joves i vells, rics i pobres, bona gent i malparida... Tothom. Amb una mica de sort més tard que d’hora. I què fem com gilipolles deixant passar els minuts com si anéssim sobrats? Tants plans i tantes cabòries per acabar penedint-nos de no haver rigut, estimat i perdonat prou... Han de riure els animals veint-nos fer l’imbécil per la vida...
9.
profundos hoyos que jamás vieron la luz miserias escondidas tras la luna gris un brillo cegador que nubla la visión la cara oculta detrás de toda ilusión mi verdad tu verdad la verdad ¿qué es la realidad? hay ojos que no temen a la oscuridad gargantas que jamás dejarán de gritar silencios que nunca nadie comprenderá puertas que no nos atrevemos a cruzar mi verdad tu verdad la verdad ¿qué es la realidad? no me hables de pasión no entiendes mi dolor ¿qué es esta sensación? soy yo ¿porqué tanto control de afuera al interior? ¿Qué es real? ¿Normal? Soy yo ---------------------------------------- ¿Qué es real? ¿Qué es normal? ¿Qué es natural? ¿Quién traza la línea? ¿Quién se ha adjudicado el poder de definir quién y qué somos cada una de nosotros? ¿Cómo osan interpretar, delimitar, juzgar y clasificar nuestras sensaciones? Detrás de cada mirada, cada gesto, cada acto, cada sentimiento... hay un porqué. Con sus luces y sus sombras. Un pasado, un presente... y un futuro. Que la dictadura de la normalidad, el culto a lo ortodoxo, el miedo a la diferencia y la cosificación, estandarización y monetización de nuestras mentes, cuerpos y vidas nos empujan a vivir al margen, en las sombras, con el pecho inundado en vergüenza y los ojos cegados por la oscuridad. Escondidos de la mirada censora y el dedo acusador. Lejos del calor y la luz. En la cara oculta de la luna.
10.
a un solo paso de enloquecer todo es confuso y difícil de comprender notas que crece dentro de ti una pulsión imposible de contener un día de furia no hay vuelta atrás un día de furia te sientes fuerte y te has cansado de llorar ahí fuera todo es terreno hostil una travesía del desierto sin fin pero hoy las cosas van a cambiar harta y cansada de mendigar dignidad un día de furia no hay vuelta atrás un día de furia te sientes fuerte y te has cansado de llorar defiende tu vida destruye el presente defiende tu vida ataca de frente defiende tu vida destruye el presente defiende tu vida ataca de frente ---------------------------------------------------- Hoy es el día. Hasta aquí. Se acabó. No respondo. Vuestros abusos, vuestro desprecio y vuestra maldad me acorralan. Y me me he cansado de llorar y aceptarlo en silencio, siempre al límite del punto de ebullición, echando hiel y bilis para adentro en lugar de a la asquerosa cara de quienes me la haceis tragar. Sois vosotros o yo. El monopolio llegó a su fin. La violencia ya no es una opción. Hoy te la juegas si lo intentas. Ándate con ojo. Mide tus actos y tus palabras porque puede que hoy me hagas feliz. No me puedo controlar. No me quiero controlar. No me voy a controlar. Hoy es el día.
11.
on se’n va tot allò que no puc recordar què se’n fa d’aquells trossets que han anat desapareixent? en viatge profund a l’oblit i la traïció tornarà tot allò que m’està abandonant? en viatge profund a l’oblit i la traïció no sé on sóc no recordo el camí tinc buits adins se’m descusen els fils no et vull mentir no sé si estic aquí no és fred, no és por es més que tot això cada cop més foscor fins anar quedant sol envoltat d’aquell no res tal com tot va començar en viatge profund a l’oblit i la traïció -------------------------------------------- Cruel patiment aquest, que fa desaparéixer no tan sols allò que som, sinó tot el què vam ser, fer i sentir. Tota certesa, tot record, tota identitat, tot sentit. Ataca al més profund del nostre ésser, allà on tan sols nosaltres sabem el que hi guardem. Que converteix en ombrívol pols, envoltat de pors, tot lligam amb la vida tal com la coneixem. Viviu. Ara. Aquí. Que els records no serveixen de res quan arriba la foscor.
12.
Cop a cop 01:50
vem decidir que els seus destins no marcarien els nostres camins desobeïr tot i tothom enlluernats pels nostres propis horitzons contra el món cop a cop sense por de cap a l’impacte frontal i aquí seguim més morts que vius llepant-nos les ferides a empentes i crits tant convençuts ahir com avui d’avançar ben de cara contra l’enemic contra el món cop a cop sense por de cap a l’impacte frontal vem decidir i aquí seguim punk i anarquia soroll i crits vem decidir, aquí seguim hardcore de base soroll i crits vem decidir i aquí seguim sempre a la contra -------------------------------------------- Això no és un joc. És la vida. No queden crèdits i només ens en queda una. La que ens fan viure. Entre les parets del laberint. Entre factures, lleis, estretors i penes. Normes, costums, tradicions i dogmes... Heretades, perpètues, anacròniques, cruels... o de nova creació, disseny innovador i moderna aplicació. Siguis qui siguis, on siguis, pensis el que pensis i facis el que facis. Si no encaixes prepara’t perqué no et serà fàcil esquivar l’impacte. I vas directa cap a un mur. Ser diferent molts cops no s’escull, però anar contracorrent sempre es decideix. Aixecar el cap acostuma a sortir car, però el plaer de mantenir-se en peu no té preu. Nosaltres vem decidir. I aquí seguim.
13.
se rompieron los cielos helando la esperanza descargó la tormenta un torrente de sangre empapando el silencio de aroma a miedo y muerte bajo el manto de sombras entre hambres y temblores infiel a la derrota hay quien decidió que el miedo no era más fuerte que el ideal que le guiaba ni cautivos ni desarmados tejieron redes formaron bandas ni cautivas ni desarmadas enemigas del estado en terca resistencia siempre la acción directa empuñando las armas en ciudades y montañas defendiendo la vida hasta dar con la muerte no quisieron vivir los días de rendición hasta el último aliento ardieron los corazones mujeres y hombres libres que marcaron el camino ni cautivos ni desarmados tejieron redes formaron bandas ni cautivas ni desarmadas enemigas del estado

credits

released December 1, 2023

license

all rights reserved

tags

about

NAFRA La Panadella, Spain

contact / help

Contact NAFRA

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like NAFRA, you may also like: